Antigament el lloc ocupat avui per la Plaça de Catalunya era una gran descampat situat fora de les muralles de la ciutat. La urbanització es va iniciar el 1902 seguint el projecte de l'arquitecte Pere Falqués. El 2 de novembre de 1927 la plaça va ser inaugurada pel rei Alfons XIII. Aqui es situaven alguns dels hotels, restaurants i teatres més luxosos de Barcelona, però de la majoria avui queden només records, sent reemplaçats per edificis més moderns.
La plaça alberga diverses fonts ornamentals i nombroses escultures d'importants artistes com Josep Llimona, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Josep Clarà i altres. Crida l'atenció el monument dedicat a Francesc Macià, una obra de Josep Maria Subirachs col·locada el 1991 a l'extrem sud, davant de les Rambles. El mosaic multicolor de la part central de la plaça representa una Rosa dels Vents però no coincideix amb els punts cardinals.
La Plaça de Catalunya és un dels centres de transports més importants de Barcelona. D'aqui parteixen vuit de les principals artèries de la ciutat. Nombroses línies d'autobusos, metro i ferrocarrils surten o tenen parada a la zona.