Fundat l'any 1158 per la poderosa família de Montcada, el monestir de Santes Creus aconsegueixo el seu moment de major esplendor en els segles XIII i XIV, quan els reis d'Aragó van triar el monestir com a panteó reial. Sota la seva protecció s'ha convertit en una de les senyories monàstiques més extenses i influents del regne. La vida monàstica es va mantenir ininterrompudament fins a 1835, quan el monestir va quedar abandonat i molt deteriorat fins a la restauració duta a terme al segle XX.
✔ L'església, amb una arquitectura austera i imponent, sense ornamentació. La planta és de creu llatina, amb tres naus cobertes amb voltes de creueria, absis quadrat i quatre capelles absidals. La façana principal, coronada per merlets, conté una portada romànica del segle XII i un imponent finestral gòtic amb vitralls. A l'absis hi trobem un magnífic rosassa amb vitrall.
✔ El claustre d'estil gòtic (segle XIV), destacable per la qualitat artística de l'ornamentació dels capitells. Al centre es conserva un bellíssim templet romànic que alberga una font - lavatori.
✔ Els sepulcres monumentals, pertanyents a la família reial o a membres de la noblesa catalana. Destaquen els dos templets gòtics dels mausoleus reials de Jaume II d'Aragó i la seva dona, i el del rei Pere III el Gran.
✔ Les dependències monàstiques: la sala capitular, el dormitori, el refectori, les cuines, el celler i la biblioteca.
✔ El Palau Reial, construït en diverses fases (segles XIII-XVI). Té elements gòtics, platerescs i renaixentistes.
✔ El claustre posterior, del segle XVI.
✔ La Porta de l'Assumpció o l'Arc Reial, d'estil barroc, rematada amb una gran torre hexagonal.