Seu Vella de Lleida

Iniciada el 1203 sota la direcció de Pere Sa Coma, el primer mestre major d'obres, consacrada a 1278 i acabada al segle XV, la Seu Vella constitueix una combinació del romànic tardà i el gòtic. A principi del segle XVIII va ser tancada al culte i transformada en caserna militar, sent reemplaçada com a seu catedralícia per una nova catedral.

Elements destacats

✔ L'impressionant claustre de planta rectangular i de dimensions grandioses, considerat com un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea. Està emplaçat davant de la façana principal de la basílica, fet bastant infreqüent.
✔ La magnífica Porta dels Fillols, durant molt de temps l'entrada principal de la catedral.
✔ L'interior de la catedral, simètric i molt lluminós. Presenta una planta basilical de creu llatina amb tres naus, creuer amb cimbori octogonal i transsepte on s'obren cinc absis.
✔ La decoració escultorica. Els capitells de les columnes de l'església i del claustre i les finestres mostren una gran varietat de temes ornamentals.
✔ La Porta dels Apòstols (segles XIV-XV), d'estil gòtic, situada al centre de la façana occidental del claustre. És l'accés principal al conjunt catedralici.
✔ La Porta de l'Anunciació, del segle XIII, considerada el punt de partida de l'Escola romànica de Lleida.
✔ La Porta de Sant Berenguer, sòbria i austera.
✔ Les capelles i els sepulcres, pertanyents a il·lustres famílies o destacats membres eclesiàstics.
✔ La torre campanar octogonal, erigida als segles XIV-XV, amb una alçada de 60 metres. Una escala de cargol permet arribar a la terrassa.